Aquests versos d'un himne en honor de Sant Joan Baptiste, han passat a la posteritat dins la història de la música ja que les notes de la melodia corresponents a les síl·labes inicials dels sis hemistiquis, són les sis primeres notes de l'escala diatònica de Do. Aquest fet va portar a anomenar sil·làbicament a les notes com Ut, Re, Mi, Fa, Sol i La, tal i com es veu subratllar les síl·labes inicials dels versos:

Ut queant laxis
resonare fibris
mira gestuorum
famuli tuorum
solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Guido d’Arezzo va ensenyar els seus alumnes un mètode més fàcil de determinar els sons de l'escala que emprant el monocordi. El seu mètode era comparar una melodia coneguda amb la desconeguda que s'havia d'aprendre, i amb aquest fi freqüentment escollia la ben coneguda melodia de "Ut queant laxis ".

Quan va fer falta un nou nom per a la setena nota, Erich Van der Putten suggerí, el 1599, el sil·làbic BI de "labii", però una gran majoria dels experts en teoria musical defensen la idea més feliç de la síl·laba SI, formada per les lletres inicials de les dues paraules de l’última línia, "Sancte Ioannes". UT fou reemplaçada més tard per DO, pel so obert d'aquest.

A l'Escola de Música de La Unió Filharmònica, aprofitant la coincidència dels darrers dies del curs acadèmic amb la festa de Sant Joan, organitzem cada any un seguit d'actes on els alumnes poden portar al públic la fita més important de la música, comunicar-la. Aquest projecte s'ha dut a terme des del claustre de professors amb la il·lusió que els alumnes puguin fer quelcom diferent que la resta de l'any. Esperem gaudir tots plegats d’aquests dies d'activitats ens els que tots compartirem idees musicals que ens serviran per enfortir, encara més, els llaços d'amistat.

L'equip docent.